L’hivern porta amb ell un descens notable de les temperatures que pot afectar especialment les persones majors. A mesura que avança l’edat, l’organisme perd capacitat per a regular la calor corporal, les defenses es debiliten i augmenta el risc de problemes respiratoris, caigudes i altres complicacions de salut. Per això, conéixer els cuidados adequats és fonamental per a garantir el seu benestar, seguretat i qualitat de vida durant esta època de l’any, en què els canvis climàtics poden agreujar patologies prèvies i limitar la mobilitat diària.
L’hivern porta un descens notable de les temperatures que pot afectar especialment les persones majors. A mesura que avança l’edat, l’organisme perd capacitat per a regular la calor corporal, les defenses es debiliten i augmenta el risc de problemes respiratoris, caigudes i complicacions de salut. Per això, conéixer els cuidados adequats és fonamental per a garantir el seu benestar, seguretat i qualitat de vida en esta època de l’any, en què els canvis climàtics poden agreujar patologies prèvies i limitar la mobilitat diària.
Amb l’envelliment, el cos perd part del greix corporal i la capacitat de regular la temperatura interna. Açò provoca una major sensació de fred fins i tot amb temperatures moderades. A més, malalties cròniques com la diabetis o l’artrosi poden intensificar esta sensibilitat i augmentar el malestar.
Les persones majors tenen més risc de patir grips, refredats, bronquitis i altres infeccions respiratòries típiques d’esta estació. També augmenta la probabilitat d’hipotèrmia o descompensacions en malalties cardíaques o pulmonars.
El sistema termoregulador es torna menys eficaç amb l’edat. Per això, les persones majors tarden més a recuperar la temperatura corporal quan s’enfreden i poden no detectar els primers signes d’hipotèrmia.
L’hipotèrmia apareix quan la temperatura baixa per davall dels 35 °C. Pot ocórrer fins i tot dins de casa si la vivenda no està ben aïllada o si la persona major passa massa temps inactiva.
El fred debilita el sistema immunitari i facilita l’aparició d’infeccions respiratòries, especialment en persones amb EPOC, insuficiència cardíaca o altres patologies prèvies.
Les temperatures baixes intensifiquen el dolor muscular i articular, dificultant el moviment i generant inseguretat a l’hora de caminar.
Els sòls humits, la gelada o les superfícies relliscoses augmenten considerablement el risc de caigudes, sobretot en persones amb mobilitat reduïda.
La temperatura ideal de la llar ha d’estar entre 20 °C i 22 °C. És fonamental aïllar finestres, evitar corrents d’aire i assegurar un bon confort tèrmic.
La roba per capes ajuda a conservar la calor corporal i permet adaptar-se més fàcilment als canvis de temperatura. Samarretes tèrmiques, guants, mitjons gruixuts i bufandes són imprescindibles per a protegir-se del fred.
Consumir aliments calents i nutritius ajuda a mantindre la temperatura interna. Encara que la sensació de set disminuïx a l’hivern, és important beure aigua de manera regular.
Realitzar estiraments, caminar per casa o practicar exercicis suaus millora la circulació i ajuda a mantindre el calor corporal.
És recomanable passejar al migdia, quan la temperatura és més agradable. S’han d’evitar les primeres i últimes hores del dia.
Un calçat tancat i antilliscant és essencial. Si el sòl està mullat o rellisca, és més segur optar per rutes rectes, planes i conegudes.
Caminar acompanyat augmenta la seguretat i oferix suport emocional. Un cuidador pot detectar riscos i adaptar el ritme i la ruta a les necessitats de la persona major.
El cuidador supervisa la medicació, fomenta hàbits saludables i ajuda a preparar la llar per a mantindre una temperatura adequada.
Un cuidador guia, motiva i acompanya la persona major en les seues activitats, garantint mobilitat segura i rutines adaptades a les seues capacitats reals. La seua labor no es limita només a la supervisió física, sinó que implica un acompanyament integral basat en el suport emocional, l’observació constant i la creació d’un entorn tranquil i estable. El cuidador ajuda a organitzar el dia de manera estructurada, fomentant hàbits saludables com caminar a un ritme adequat, realitzar exercicis suaus o mantindre’s activa mental i socialment. A més, identifica possibles riscos a la llar, com obstacles, catifes soltes o zones amb poca il·luminació, assegurant que la persona major puga moure’s amb més autonomia i menor risc de caigudes.
També actua com a pont entre la persona major i la família, informant de canvis en l’estat físic o emocional i adaptant les activitats segons les necessitats de cada moment. La paciència, l’empatia i la proximitat són essencials en la seua tasca, creant un clima de confiança que afavorix el benestar i reduïx l’ansietat o la por a realitzar moviments quotidians. Gràcies a este acompanyament professional, les persones majors poden mantindre una vida més activa, sentir-se acompanyades i conservar la seguretat i tranquil·litat dins de la seua pròpia llar.
La cura a casa oferix comoditat, seguretat i un entorn conegut que reduïx l’estrés i afavorix el benestar emocional.
Entre 20 °C i 22 °C és el rang recomanat per a evitar complicacions relacionades amb el fred i mantindre un bon confort tèrmic.
Cal consultar amb un especialista si apareixen tremolors, confusió, somnolència excessiva o problemes respiratoris, ja que poden ser signes d’hipotèrmia o altres complicacions.
Pell freda, tremolors, falta d’energia, cansament o canvis en el comportament poden ser indicatius de risc i requerixen vigilància immediata.