Prendre decisions relacionades amb la cura d’una persona major no és senzill. A mesura que passen els anys, les necessitats físiques, cognitives i emocionals poden canviar, i allò que abans funcionava deixa de ser suficient. En aquest context, moltes famílies es pregunten quan és el moment adequat per valorar un centre especialitzat i quines alternatives existeixen abans d’arribar a aquest punt.
Triar el tipus de cura més adequat té un impacte directe en la qualitat de vida de la persona major i en la tranquil·litat del seu entorn familiar. No es tracta només de cobrir necessitats bàsiques, sinó de garantir seguretat, benestar emocional, una atenció sanitària adequada i un entorn que afavorisca la dignitat i l’autonomia el màxim temps possible.
Retardar una decisió necessària pot augmentar riscos com caigudes, desatenció mèdica o aïllament, mentre que prendre-la massa prompte pot generar rebuig o un impacte emocional innecessari. Per això, és clau analitzar cada cas de manera individual i amb informació clara.
Un centre especialitzat per a persones majors és un recurs assistencial dissenyat per a atendre de manera integral persones que, pel seu estat físic, cognitiu o social, requereixen suport continuat. Aquests centres compten amb equips professionals multidisciplinaris, instal·lacions adaptades i protocols específics segons el perfil de la persona usuària.
Ofereixen allotjament permanent i atenció integral les 24 hores. Estan indicades quan la persona necessita supervisió contínua i no pot romandre sola al seu domicili.
Atenen persones majors durant el dia, oferint cures, activitats i estimulació, i permeten que tornen al seu domicili a la vesprada.
Dirigits a persones amb Alzheimer o altres demències, compten amb personal format i programes específics d’estimulació i supervisió constant.
Indicades per a persones amb necessitats mèdiques complexes, rehabilitació o un grau de dependència elevat, combinant atenció social i sanitària.
En un centre especialitzat la supervisió és contínua, mentre que al domicili sol dependre d’horaris concrets del cuidador o cuidadora.
Els centres disposen d’equips mèdics, d’infermeria i de terapeutes de manera permanent, cosa que a casa requereix coordinació externa.
Els centres estan totalment adaptats per a la mobilitat i la seguretat; al domicili, aquestes adaptacions poden ser limitades.
La llar aporta familiaritat i arrelament emocional, mentre que el centre pot implicar un procés d’adaptació més complex.
Quan la persona no pot vestir-se, assear-se, cuinar o desplaçar-se amb seguretat, el risc augmenta considerablement.
Patologies cròniques, caigudes freqüents, ingressos hospitalaris repetits o necessitat de control mèdic constant són senyals clares.
La desorientació, l’oblit de la medicació o el risc de deambulació fan que la supervisió permanent siga imprescindible.
La cura a casa permet mantindre rutines, entorn i vincles emocionals. Afavoreix l’autonomia, redueix l’estrés i ofereix una atenció més personalitzada.
Quan es requereix atenció sanitària freqüent, el domicili pot no ser suficient.
L’atenció les 24 hores és difícil de cobrir a casa sense un alt cost econòmic i un gran desgast.
La supervisió constant i especialitzada pot superar les capacitats de la cura domiciliària.
En situacions de dependència lleu o moderada, quan la persona conserva part de la seua autonomia i el suport se centra en l’acompanyament i les cures bàsiques.
Quan la persona cuidadora no pot garantir una seguretat contínua o una atenció especialitzada.
Ubicació, ràtio de personal, formació de l’equip, instal·lacions i protocols d’atenció.
Més enllà de la infraestructura, és essencial valorar el tracte humà i l’adaptació individual a cada persona.
Cal fer-ho amb empatia, claredat i respecte, implicant la persona en la decisió sempre que siga possible.
La presència familiar i el suport emocional són clau per a una adaptació positiva.
Quan la seguretat, la salut o la necessitat de supervisió ja no es poden garantir adequadament al domicili.
El grau d’especialització, l’atenció personalitzada i els serveis terapèutics que s’hi ofereixen.
Sí, especialment en centres de dia o en estades temporals, per complementar l’atenció.